En Miguel Gil Moreno de Mora Macián va néixer el 21 de juny de 1967 a Barcelona. Als 24 anys va deixar el prestigiós bufet d’advocats on treballava per —sense cap mena d’experiència periodística prèvia— explicar i mostrar al món les injustícies de tot conflicte bèl·lic. Primera destinació: els Balcans. Era l’estiu del 1993.
El seu bon caràcter, el seu coratge per aprendre i la seva dedicació a la feina, a més de la seva destacada disposició per ajudar tothom, va fer que de seguida el consideressin un més els reporters veterans desplaçats aquells dies a Sarajevo.
Les imatges filmades per en Miguel s’han vist arreu del món. La seva càmera va captar l’angoixa dels albanokosovars, assetjats pels militars serbis a Pristina. Ell va ser l’únic periodista occidental que es va estar en aquesta ciutat durant l’ofensiva aèria de l’OTAN sobre l’exèrcit iugoslau. Va acompanyar també el naixent Exèrcit d’Alliberament Kosovar (KLA), del qual va obtenir les primeres imatges en acció, i va passar dues setmanes sota els bombardejos serbis. Els moments més perillosos de la seva vida, però, segons va escriure ell mateix, els va patir a Txetxènia, quan va ser un dels tres únics periodistes occidentals que van aconseguir entrar a la capital, Grozni, en el més cru dels bombardejos russos. Les seves imatges es van convertir en finestres al món exterior que els ciutadans txetxens van aconseguir obrir en cinc anys de guerra.
En Miguel va dur a terme una excel·lent, arriscada i humanitària tasca professional a nombrosos fronts de batalla com ara Bòsnia, Kosovo, el Congo, Libèria, Ruanda, el Sudan, Txetxènia i Sierra Leone.
El 24 de maig de 2000, mentre feia la seva feina, una emboscada guerrillera a Sierra Leone va posar fi a la seva vida.
En Miguel va ser un corresponsal de guerra que de la seva vida en va fer un servei als altres, a la veritat dels fets i als innocents que pateixen els conflictes bèl·lics, per aconseguir que d’altres entenguéssim la desraó de la guerra i que la comunitat internacional no es mantingués passiva.
“En Miguel estimava la seva feina perquè pensava que era la més bella de les professions i la seva obstinació va ser fer arribar al món els horrors i les històries de les guerres”.